California i NYC, més lluny del que diuen els mapes.

Un no s'espera en general que els viatges surtin com un s'espera. Fas plans i deixes saltar il·lusions amb la prudència del que sap que la vida és esmunyedissa, i un se sorprèn quan les coses surten com previst. I és que aquests dies per California estan resultant d'allò més imaginables i no per això menys estimulants.

Després de descobrir la Bay Area, San Francisco, Berkeley i Oakland  i marevellar-me amb la seva qualitat de vida, la seva cultura, diversitat, naturalesa i romanticisme del seu enclavament, ahir vaig agafar un bus cap al sud, començant a la ruta per etapes fins arribar al segon monstre del país, LA.
La primera parada ha estat Santa Cruz. Vaig decidir anar a petar a aquest poble ja que coincidia exactement amb la proporció de camí que volia fer per dia i perquè és una marca de roba de la que no m'he comprat mai res. Però sonava a surf i a hippies. I exactement això és el que m'he trobat.

M'han acollit dos nois que porten una ràdio local amb programes tant de punk i hardcore com de política. Els mobles de casa seva brillen per la seva total i absoluta absència, cosa que no fa la descomunal plantació de marihuana que cuiden al garatge, valorada en uns $15000.
Sovint viatjar es converteix tant en un repensar el lloc que deixes enrere com en descobrir el que tens per davant. Califòrnia no només està tan lluny de NYC com el país permet geogràficament, també la distància d'actitud és abismal. La gent aquí és amable, relaxada, tranquil·la i somrient. Des d'aquí, NYC sembla un lloc fred (fàcil, 20 graus més fred), sec i estressant, i la humanitat de la seva proposta està totalment desdibuixada.
L'altre dia llegia al Times que si Califòrnia fos un país independent estaria al G8 (de fet, és la setena economia mundial) i no per això la seva vida s'ha de convertir en un anar i venir de presses boges i males cares al metro.
Potser hi ajuda el temps, potser la naturalesa, potser la manera de viure, sempre de cara al mar. Al contrari que a NYC, aquí es nota una vertadera voluntat de cuidar el medi ambient, en el menjar, en el reciclatge, ni els punks vagabunds llencen papers al terra. Fins i tot els cigarros van a la paperera. L'única (gran) contradicció és la omnipresència dels cotxes a tot arreu, l'absència d'un transport públic eficient. Si fossin capaços d'enfrontar-se a aquest problema, la seva proposta de vida seria realment un model a seguir en la interacció amb el nostre planeta.
Em queda avui a la nit per disfrutar d'aquest poble abans de fer segona parada a Monterey. Ahir a la nit, els nois que m'acollien em van dur a un bar on hi feien sessió de swing.
El cambrer havia treballat a Tórrox (Màlaga) el mateix any que jo, 2002. Ben pensat, sempre hi ha una part dels viatges que no deixarà de sorprendre'm, la recurrència del propi passat.