A Nostrand Avenue, entre les cantonades de Hancock Street i Maçon Street, dos nous locals donen fe de la lenta però ferma recuperació que mostra el barri de Bedstuy, esforçant-se en oblidar el seu recent passat com a la gran narcosala de tot NYC. Tots dos, exemples que en aquestes condicions són les dones qui han de posar el puny sobre la taula per tirar endavant.
El primer és el Ms. Dahlia's Cafe. L'hi anaven a dir simplement Dahlia, però tal com em va explicar la propietèria, ja hi havia un local a Philadelphia amb el mateix nom, i amb tantes ganes de fer les coses bé, s'havien de cobrir les espatlles. Ms. Dahlia's Cafe. El local m'havia cridat l'atenció molt abans d'obrir el públic per l'energia que desprenien els que treballaven en posar-lo a punt. Va estar en reformes durant mesos i quan ja tenia més o menys bona cara, cada vespre quan hi passava per davant podia veure a través dels vidres que donen al carrer les reunions que hi tenien els socis i els treballadors.
El cafè va obrir fa un parell de mesos i encara de tant en tant hi vaig reunions al vespre. És un local petit on fan esmorzars de pastes, entrepans fets amb tota la cura del món i bagels. Una cafeteria de tarda i un lloc on comprar el dinar per endur de passada a agafar el metro cap a Downtown Brooklyn o Manhattan. Tot està cuidat fins a l'últim detall i tots els que hi treballen, gent del barri, tracten amb calidesa tots els clients, siguin de Bedstuy o aquells nouvinguts que amb el temps comencen a poblar les agradables cases de la zona. S'hi respiren ambició i la perseverància de la imatge idealitzada que tenim dels negocis americans. Un banc rodejat de plantes i flors a la vora de l'entrada s'anuncia com un gran lloc per fer el cafè de mitja tarda, observant l'activitat de la perruqueria-llibreria-centre social de l'altra banda del carrer. Potser la única pega és que de tanta ambició, el local, no gaire gran, està ocupat per l'enorme cuina i barra, que amb prou feines deixa espai per a tres taules petites, sempre plenes. Les cues a l'hora de demanar auguren que el local és aquí per quedar-se: sembla que el negoci prospera.
El segon local és una pura història afroamericana de la lluita contra l'adversitat. A tocar del Ms. Dahlia's Cafe, ha obert fa tot just un mes Blossom Boutique, una botiga de detalls artesans per a la casa, arrecades i mirallets. Tot ben kitch. El detall especial és que la botiga la duen 20 noies d'entre catorze i disset anys, apadrinades per la Surpris, propiètaria del Dahlia, i la major part del que hi venen està manufacturat per elles mateixes. Les vint són de Bedstuy i formen part del programa Blossom, un programa que organitza tallers i activitats alternatives per aquestes joves que no veuen gaire opcions per tirar endavant la seva vida, quan l'únic que se'ls presenta com a referents són la desestructuració de les seves famílies, les drogues i baralles a la sortida de l'institut. El destí va jugar al seu favor quan, a través del programa, van montar una parada d'artesania i van pensar que la vorera al costat del Dahlia. Quan la Surpris va veure l'empenta que hi possaven va decidir que era una inversió de risc amb una càrrega de somni americà que no podia deixar escapar. Va llogar el local annex al cafè i invertir els diners necessaris. Des de llavors, la botiga a començar a enlairar-se i bull d'activitat. Us desitjo tota la sort del món, noies.
0 somriures o males cares:
Publica un comentari